En un món com l’actual, on gairebé tothom compra (o almenys ha comprat alguna vegada) productes a través d’internet, acostumen a sorgir “problemes” en l’enviament (productes que no arriben mai, que arriben tard, malmesos o que fins i tot són productes diferents als que hem sol·licitat).
Avui tractarem el cas (que per cert, és més comú del que la gent pensa) en el qual rebem un producte a casa que nosaltres no havíem sol·licitat d’inici. Posem, per exemple, que hem demanat per internet la nova samarreta del Barsa i a més d’aquesta samarreta ens arriba la samarreta del Manchester United (que tot i estar molt bé i agradar-nos, no és la que vàrem demanar inicialment).
Quan hi ha dubtes en relació a operacions de compra-venda a través d’internet hem de tenir en compte que totes aquestes transaccions, a més d’ajustar-se al Codi Civil en allò escaient, han de complir la normativa específica. Part essencial d’aquesta normativa es troba al Reial Decret Legislatiu 1/2007 que aprova el Text Refós per a la Defensa de Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, i és precisament en el seu article 66 quàter que es diu que:
“Queda prohibido el envío y el suministro al consumidor y usuario de bienes, de agua, gas o electricidad, de calefacción mediante sistemas urbanos, de contenido digital o de prestación de servicios no solicitados por él, cuando dichos envíos y suministros incluyan una pretensión de pago de cualquier naturaleza.
En caso de que así se haga, y sin perjuicio de la infracción que ello suponga, el consumidor y usuario receptor no estará obligado a su devolución o custodia, ni podrá reclamársele pago alguno por parte del empresario que envió el bien o suministró el servicio no solicitado. En tal caso, la falta de respuesta del consumidor y usuario a dicho envío, suministro o prestación de servicios no solicitados no se considerará consentimiento.
Si el consumidor o usuario decide devolver los bienes recibidos no responderá de los daños o deméritos sufridos, y tendrá derecho a ser indemnizado por los gastos y por los daños y perjuicios que se le hubieran causado”.
En aquest cas, des de Tot Dret Advocats entenem que allò convenient serà informar l’empresari per tal que passi a recollir el producte (nosaltres no estarem obligats en cap cas a retornar-lo ni molt menys a córrer amb les despeses d’enviament) i si convingut un termini concret no el recollís, podríem entendre que l’ha abandonat i ens el podríem apropiar.
A l’efecte de deixar constància de la gestió realitzada, podem trucar a l’empresa informant de l’assumpte i sol·licitant un número d’incidència i/o enviar un fax a l’empresa informant dels emplaçant al venedor a que passi a recollir el producte per casa.
Així exposat, no podem entendre que sempre i en tot cas ens podrem apropiar el bé subministrat fins i tot en cas d’error per part del venedor (qui per cert, en cas d’error haurà de ser ell l’encarregat de provar-lo) sinó que només ho podem fer quan el venedor, maliciosament i sense que ho haguem demanat o sol·licitat, pretengui que paguem un producte que en cap cas hem sol·licitat.
Ferran Herrera